1, Índex d'hidroxil: 1 gram de polímer poliol contenia una quantitat d'hidroxil (-OH) equivalent al nombre de mil·ligrams de KOH, la unitat mgKOH/g.
2, Equivalent: el pes molecular mitjà d'un grup funcional.
3, Contingut d'isocianat: el contingut d'isocianat a la molècula
4, Índex d'isocianat: indica el grau d'excés d'isocianat en la fórmula del poliuretà, normalment representat per la lletra R.
5. Extensor de cadena: es refereix a alcohols i amines de baix pes molecular que poden estendre, expandir o formar enllaços creuats de xarxa espacial de cadenes moleculars.
6. Segment dur: el segment de cadena format per la reacció de l'isocianat, l'extensor de cadena i l'agent reticulant a la cadena principal de molècules de poliuretà, i aquests grups tenen una energia de cohesió més gran, un volum espacial més gran i una major rigidesa.
7, Segment suau: poliol de polímer de cadena principal de carboni i carboni, bona flexibilitat, a la cadena principal de poliuretà per al segment de cadena flexible.
8, Mètode d'un sol pas: es refereix a la barreja simultània d'oligòmers, poliol, diisocianat, extensor de cadena i catalitzador al motlle, injectat directament a un mètode de modelat per curació a una temperatura determinada.
9, Mètode del prepolímer: Primer reacció de prepolimerització de poliol i diisocianat d'oligòmers, per generar un prepolímer de poliuretà basat en NCO final, abocant-lo i després reacció del prepolímer amb un extensor de cadena, preparació del mètode d'elastomèr de poliuretà, anomenat mètode del prepolímer.
10, Mètode de semiprepolímer: la diferència entre el mètode de semiprepolímer i el mètode de prepolímer és que una part del polièster poliol o polièter poliol s'afegeix al prepolímer en forma d'una barreja amb un extensor de cadena, un catalitzador, etc.
11, Moldeig per injecció de reacció: també conegut com a Moldeig per injecció de reacció RIM (Reaction Injection Moulding), es mesura mitjançant oligòmers de baix pes molecular en forma líquida, barrejats instantàniament i injectats al motlle al mateix temps, i la reacció ràpida a la cavitat del motlle, el pes molecular del material augmenta ràpidament. Un procés per generar polímers completament nous amb noves estructures de grup característiques a velocitats extremadament altes.
12, Índex d'escuma: és a dir, el nombre de parts d'aigua utilitzades en 100 parts de polièter es defineix com a índex d'escuma (IF).
13, Reacció d'escuma: generalment es refereix a la reacció de l'aigua i l'isocianat per produir urea substituïda i alliberar CO2.
14, Reacció de gel: generalment es refereix a la reacció de formació de carbamat.
15, Temps de gelificació: sota certes condicions, el material líquid requereix temps per formar gel.
16, Temps lletós: al final de la zona I, apareix el fenomen lletós a la mescla de poliuretà en fase líquida. Aquest temps s'anomena temps de crema en la generació d'escuma de poliuretà.
17, Coeficient d'expansió de la cadena: es refereix a la relació entre la quantitat de grups amino i hidroxil (unitat: mo1) en els components extensors de cadena (inclòs l'extensor de cadena mixta) i la quantitat de NCO en el prepolímer, és a dir, la relació entre el nombre de mols (nombre equivalent) del grup d'hidrogen actiu i NCO.
18, Polièter de baixa insaturació: principalment per al desenvolupament de PTMG, preu de PPG, insaturació reduïda a 0,05 mol/kg, rendiment proper al PTMG, utilitzant catalitzador DMC, la principal varietat de productes de la sèrie Bayer Acclaim.
19, Dissolvent de grau èster d'amoníac: en la producció de dissolvent de poliuretà, cal tenir en compte la força de dissolució i la velocitat de volatilització, però en la producció de poliuretà utilitzat com a dissolvent s'ha de centrar en tenir en compte el NC0 pesat del poliuretà. No es poden seleccionar dissolvents com ara alcohols i èter alcohols que reaccionen amb grups NCO. El dissolvent no pot contenir impureses com ara aigua i alcohol, ni substàncies alcalines, que faran que el poliuretà es deteriori.
El dissolvent èster no pot contenir aigua, ni àcids ni alcohols lliures, ja que poden reaccionar amb els grups NCO. El dissolvent èster utilitzat en el poliuretà ha de ser un "dissolvent de grau èster d'amoníac" d'alta puresa. És a dir, el dissolvent reacciona amb un excés d'isocianat i, a continuació, la quantitat d'isocianat no reaccionat es determina amb dibutilamina per comprovar si és adequat per al seu ús. El principi és que el consum d'isocianat no és aplicable, ja que demostra que l'aigua de l'èster, l'alcohol i l'àcid tres consumirà el valor total d'isocianat. Si s'expressa el nombre de grams de dissolvent necessaris per consumir el grup leqNCO, el valor té una bona estabilitat.
Un equivalent d'isocianat inferior a 2500 no s'utilitza com a dissolvent de poliuretà.
La polaritat del dissolvent té una gran influència en la reacció de formació de resina. Com més gran sigui la polaritat, més lenta serà la reacció, com ara el toluè i la metiletilcetona amb una diferència de 24 vegades superior. La polaritat d'aquesta molècula de dissolvent és gran, pot formar un enllaç d'hidrogen amb el grup hidroxil de l'alcohol i alentir la reacció.
És millor triar un dissolvent d'èster policlorat com a dissolvent aromàtic, ja que la seva velocitat de reacció és més ràpida que la dels èsters i cetones, com ara el xilè. L'ús de dissolvents d'èsters i cetones pot allargar la vida útil del poliuretà de doble ramificació durant la construcció. En la producció de recobriments, la selecció del "dissolvent de grau amoníac" esmentat anteriorment és beneficiosa per als estabilitzadors emmagatzemats.
Els dissolvents d'èster tenen una forta solubilitat, una taxa de volatilització moderada, una baixa toxicitat i s'utilitzen més, la ciclohexanona també s'utilitza més, els dissolvents d'hidrocarburs tenen una baixa capacitat de dissolució sòlida, menys ús sols i més ús amb altres dissolvents.
20, Agent espumant físic: l'agent espumant físic és un porus d'escuma que es forma a través del canvi de la forma física d'una substància, és a dir, a través de l'expansió del gas comprimit, la volatilització del líquid o la dissolució del sòlid.
21, Agents espumants químics: els agents espumants químics són aquells que poden alliberar gasos com el diòxid de carboni i el nitrogen després de la descomposició per calor i formar porus fins a la composició polimèrica del compost.
22, Reticulació física: hi ha algunes cadenes dures a la cadena tova del polímer, i la cadena dura té les mateixes propietats físiques que el cautxú vulcanitzat després de la reticulació química a una temperatura inferior al punt de reblaniment o al punt de fusió.
23, Reticulació química: es refereix al procés d'enllaçar grans cadenes moleculars mitjançant enllaços químics sota l'acció de la llum, la calor, la radiació d'alta energia, la força mecànica, els ultrasons i els agents de reticulació per formar un polímer de xarxa o estructura de forma.
24, Índex d'escuma: el nombre de parts d'aigua equivalents a 100 parts de polièter es defineix com a índex d'escuma (IF).
25. Quins tipus d'isocianats s'utilitzen habitualment pel que fa a l'estructura?
A: alifàtic: HDI, alicíclic: IPDI,HTDI,HMDI, aromàtic: TDI,MDI,PAPI,PPDI,NDI.
26. Quins tipus d'isocianats s'utilitzen habitualment? Escriu la fórmula estructural
A: Diisocianat de toluè (TDI), difenilmetà-4,4'-diisocianat (MDI), poliisocianat de polifenilmetà (PAPI), MDI liquat, hexametilè-diisocianat (HDI).
27. Significat de TDI-100 i TDI-80?
A: El TDI-100 està compost de toluè diisocianat amb estructura 2,4; el TDI-80 fa referència a una barreja que consisteix en un 80% de toluè diisocianat d'estructura 2,4 i un 20% d'estructura 2,6.
28. Quines són les característiques del TDI i l'MDI en la síntesi de materials de poliuretà?
A: Reactivitat per al 2,4-TDI i el 2,6-TDI. La reactivitat del 2,4-TDI és diverses vegades superior a la del 2,6-TDI, perquè l'NCO de posició 4 del 2,4-TDI està molt allunyat de l'NCO de posició 2 i del grup metil, i gairebé no hi ha resistència estèrica, mentre que l'NCO del 2,6-TDI es veu afectat per l'efecte estèric del grup orto-metil.
Els dos grups NCO de l'MDI estan molt separats i no hi ha substituents al voltant, de manera que l'activitat dels dos NCO és relativament gran. Fins i tot si un NCO participa en la reacció, l'activitat del NCO restant disminueix i, en general, l'activitat continua sent relativament gran. Per tant, la reactivitat del prepolímer de poliuretà MDI és més gran que la del prepolímer TDI.
29. HDI, IPDI, MDI, TDI, NDI, quina de les dues resistència al groguenc és millor?
A: HDI (pertany al diisocianat alifàtic groc invariant), IPDI (fet de resina de poliuretà amb bona estabilitat òptica i resistència química, generalment utilitzat per fabricar resina de poliuretà d'alta qualitat sense decoloració).
30. Objectiu de la modificació MDI i mètodes de modificació comuns
A: MDI liquat: Finalitat modificada: l'MDI pur liquat és un MDI modificat liquat, que supera alguns defectes de l'MDI pur (sòlid a temperatura ambient, fusió quan s'utilitza, escalfament múltiple que afecta el rendiment) i també proporciona la base per a una àmplia gamma de modificacions per a la millora i el perfeccionament del rendiment dels materials de poliuretà basats en MDI.
Mètodes:
① MDI liquat modificat amb uretà.
② MDI liquat modificat amb carbodiimida i uretonimina.
31. Quins tipus de poliols polimèrics s'utilitzen habitualment?
A: Polièster poliol, polièter poliol
32. Quants mètodes de producció industrial hi ha per als poliols de polièster?
A: Mètode de fusió al buit B, mètode de fusió amb gas portador C, mètode de destil·lació azeotròpica
33. Quines són les estructures especials de la cadena molecular dels polièsters i polièterpoliols?
A: Poliol de polièster: Un compost alcohòlic macromolecular que conté un grup èster a la cadena principal de la molècula i un grup hidroxil (-OH) al grup terminal. Poliols de polièter: Polímers o oligòmers que contenen enllaços èter (-O-) i bandes terminals (-Oh) o grups amina (-NH2) a l'estructura principal de la molècula.
34. Quins són els tipus de polièterpoliols segons les seves característiques?
A: Polièterpoliols altament actius, polièterpoliols empeltats, polièterpoliols ignífugs, polièterpoliols modificats heterocíclics, polioles de politetrahidrofuran.
35. Quants tipus de polièters ordinaris hi ha segons l'agent de partida?
A: Poliòxid de propilenglicol, poliòxid de propilentriol, polièter poliol de bombolla dura, polièter poliol de baixa insaturació.
36. Quina diferència hi ha entre els polièters terminats en hidroxi i els polièters terminats en amina?
Els polièters aminoterminats són èters al·lílics de poliòxid en què l'extrem hidroxil és substituït per un grup amino.
37. Quins tipus de catalitzadors de poliuretà s'utilitzen habitualment? Quines varietats més utilitzades s'hi inclouen?
A: Catalitzadors d'amina terciària, les varietats més utilitzades són: trietilendiamina, dimetiletanolamina, n-metilmorfolina, N, n-dimetilciclohexamina
Els compostos d'alquil metàl·lic, les varietats més utilitzades són: catalitzadors d'organoestany, que es poden dividir en octoat estannós, oleat estannós i dilaurat de dibutilestany.
38. Quins són els extensors de cadena o reticulants de poliuretà que s'utilitzen habitualment?
A: Poliols (1,4-butanodiol), alcohols alicíclics, alcohols aromàtics, diamines, amines d'alcohol (etanolamina, dietanolamina)
39. Mecanisme de reacció dels isocianats
A: La reacció dels isocianats amb compostos d'hidrogen actiu és causada per l'atac del centre nucleofílic de la molècula del compost d'hidrogen actiu a l'àtom de carboni basat en NCO. El mecanisme de reacció és el següent:
40. Com afecta l'estructura de l'isocianat a la reactivitat dels grups NCO?
A: L'electronegativitat del grup AR: si el grup R és un grup absorbent d'electrons, la densitat del núvol d'electrons de l'àtom de C del grup -NCO és més baixa i és més vulnerable a l'atac dels nucleòfils, és a dir, és més fàcil dur a terme reaccions nucleofíliques amb alcohols, amines i altres compostos. Si R és un grup donant d'electrons i es transfereix a través del núvol d'electrons, la densitat del núvol d'electrons de l'àtom de C del grup -NCO augmentarà, fent-lo menys vulnerable a l'atac dels nucleòfils, i la seva capacitat de reacció amb compostos d'hidrogen actiu disminuirà. B. Efecte d'inducció: Com que el diisocianat aromàtic conté dos grups NCO, quan el primer gen -NCO participa en la reacció, a causa de l'efecte conjugat de l'anell aromàtic, el grup -NCO que no participa en la reacció jugarà el paper de grup absorbent d'electrons, de manera que l'activitat de reacció del primer grup NCO es veu reforçada, que és l'efecte d'inducció. C. efecte estèric: en molècules de diisocianat aromàtic, si dos grups -NCO es troben en un anell aromàtic alhora, la influència d'un grup NCO sobre la reactivitat de l'altre grup NCO sovint és més significativa. Tanmateix, quan dos grups NCO es troben en anells aromàtics diferents de la mateixa molècula, o estan separats per cadenes d'hidrocarburs o anells aromàtics, la interacció entre ells és petita i disminueix amb l'augment de la longitud de la cadena d'hidrocarburs o l'augment del nombre d'anells aromàtics.
41. Tipus de compostos d'hidrogen actiu i reactivitat de NCO
A: NH2 alifàtic > Grup aromàtic Bozui OH > Aigua > OH secundari > Fenol OH > Grup carboxil > Urea substituïda > Amido > Carbamat. (Si la densitat del núvol d'electrons del centre nucleòfil és més alta, l'electronegativitat és més forta i l'activitat de reacció amb l'isocianat és més alta i la velocitat de reacció és més ràpida; en cas contrari, l'activitat és baixa.)
42. Influència dels compostos hidroxils en la seva reactivitat amb isocianats
A: La reactivitat dels compostos d'hidrogen actiu (ROH o RNH2) està relacionada amb les propietats de R. Quan R és un grup que retira electrons (baixa electronegativitat), és difícil transferir àtoms d'hidrogen i la reacció entre els compostos d'hidrogen actiu i NCO és més difícil. Si R és un substituent donador d'electrons, es pot millorar la reactivitat dels compostos d'hidrogen actiu amb NCO.
43. Quina és l'ús de la reacció d'isocianat amb aigua?
R: És una de les reaccions bàsiques en la preparació d'escuma de poliuretà. La reacció entre elles produeix primer un àcid carbàmic inestable, que després es descompon en CO2 i amines, i si l'isocianat és en excés, l'amina resultant reacciona amb l'isocianat per formar una urea.
44. En la preparació d'elastòmers de poliuretà, el contingut d'aigua dels poliols polimèrics s'ha de controlar estrictament.
A: No es requereixen bombolles en elastòmers, recobriments i fibres, per la qual cosa el contingut d'aigua de les matèries primeres s'ha de controlar estrictament, normalment inferior al 0,05%.
45. Diferències en els efectes catalítics dels catalitzadors d'amina i estany en les reaccions d'isocianat
A: Els catalitzadors d'amina terciària tenen una alta eficiència catalítica per a la reacció de l'isocianat amb l'aigua, mentre que els catalitzadors d'estany tenen una alta eficiència catalítica per a la reacció de l'isocianat amb el grup hidroxil.
46. Per què es pot considerar la resina de poliuretà com un polímer de bloc i quines són les característiques de l'estructura de la cadena?
Resposta: Com que el segment de cadena de la resina de poliuretà està compost de segments durs i tous, el segment dur fa referència al segment de cadena format per la reacció de l'isocianat, l'extensor de cadena i l'agent reticulant a la cadena principal de molècules de poliuretà, i aquests grups tenen una energia de cohesió més gran, un volum espacial més gran i una major rigidesa. El segment tou fa referència al poliol polímer de la cadena principal de carboni-carboni, que té bona flexibilitat i és un segment flexible a la cadena principal de poliuretà.
47. Quins són els factors que afecten les propietats dels materials de poliuretà?
A: Energia de cohesió de grup, enllaç d'hidrogen, cristal·linitat, grau d'entrecreuament, pes molecular, segment dur, segment tou.
48. Quines matèries primeres són els segments tous i durs de la cadena principal de materials de poliuretà
A: El segment tou està compost per poliols oligòmers (polièster, polieterdiols, etc.), i el segment dur està compost per poliisocianats o la seva combinació amb extensors de cadena de molècules petites.
49. Com afecten els segments tous i els segments durs a les propietats dels materials de poliuretà?
A: Segment tou: (1) El pes molecular del segment tou: suposant que el pes molecular del poliuretà és el mateix, si el segment tou és polièster, la resistència del poliuretà augmentarà amb l'augment del pes molecular del polièster diol; Si el segment tou és polièter, la resistència del poliuretà disminueix amb l'augment del pes molecular del polièter diol, però l'elongació augmenta. (2) La cristal·linitat del segment tou: Té una major contribució a la cristal·linitat del segment de cadena de poliuretà lineal. En general, la cristal·lització és beneficiosa per millorar el rendiment dels productes de poliuretà, però de vegades la cristal·lització redueix la flexibilitat a baixa temperatura del material i el polímer cristal·lí sovint és opac.
Segment dur: El segment de cadena dura sol afectar la temperatura de reblaniment i fusió i les propietats a alta temperatura del polímer. Els poliuretans preparats amb isocianats aromàtics contenen anells aromàtics rígids, de manera que la resistència del polímer al segment dur augmenta i la resistència del material és generalment més gran que la dels poliuretans isocianats alifàtics, però la resistència a la degradació ultraviolada és deficient i és fàcil que es torni groc. Els poliuretans alifàtics no es tornen grocs.
50. Classificació de l'escuma de poliuretà
A: (1) escuma dura i escuma tova, (2) escuma d'alta i baixa densitat, (3) escuma de tipus polièster, escuma de tipus polièter, (4) escuma de tipus TDI, escuma de tipus MDI, (5) escuma de poliuretà i escuma de poliisocianurat, (6) mètode d'un sol pas i mètode de prepolimerització, mètode continu i producció intermitent, (8) escuma en bloc i escuma emmotllada.
51. Reaccions bàsiques en la preparació d'escuma
A: Es refereix a la reacció de -NCO amb -OH, -NH2 i H2O, i quan reacciona amb poliols, la "reacció de gel" en el procés d'escuma generalment es refereix a la reacció de formació de carbamat. Com que la matèria primera d'escuma utilitza matèries primeres multifuncionals, s'obté una xarxa reticulada, que permet que el sistema d'escuma gelifiqui ràpidament.
La reacció d'escuma es produeix en el sistema d'escuma amb presència d'aigua. L'anomenada "reacció d'escuma" generalment es refereix a la reacció de l'aigua i l'isocianat per produir urea substituïda i alliberar CO2.
52. Mecanisme de nucleació de les bombolles
La matèria primera reacciona en un líquid o depèn de la temperatura produïda per la reacció per produir una substància gasosa i volatilitzar el gas. Amb el progrés de la reacció i la producció d'una gran quantitat de calor de reacció, la quantitat de substàncies gasoses i la volatilització augmenten contínuament. Quan la concentració de gas augmenta més enllà de la concentració de saturació, comença a formar-se una bombolla sostinguda a la fase de solució i puja.
53. El paper de l'estabilitzador d'escuma en la preparació d'escuma de poliuretà
A: Té l'efecte d'emulsificació, de manera que es millora la solubilitat mútua entre els components del material d'escuma; Després de l'addició de tensioactiu de silicona, com que redueix considerablement la tensió superficial γ del líquid, es redueix l'augment d'energia lliure necessària per a la dispersió de gasos, de manera que l'aire dispers a la matèria primera és més probable que es nuclei durant el procés de barreja, cosa que contribueix a la producció de petites bombolles i millora l'estabilitat de l'escuma.
54. Mecanisme d'estabilitat de l'escuma
A: L'addició de tensioactius adequats afavoreix la formació de dispersió de bombolles fines.
55. Mecanisme de formació d'escuma de cèl·lules obertes i escuma de cèl·lules tancades
A: El mecanisme de formació de l'escuma de cèl·lules obertes: en la majoria dels casos, quan hi ha una gran pressió a la bombolla, la resistència de la paret de la bombolla formada per la reacció del gel no és alta i la pel·lícula de la paret no pot suportar l'estirament causat per l'augment de la pressió del gas, la pel·lícula de la paret de la bombolla s'estira i el gas s'escapa de la ruptura, formant l'escuma de cèl·lules obertes.
Mecanisme de formació d'escuma de cèl·lules tancades: per al sistema de bombolles dures, a causa de la reacció dels poliols de polieter amb multifuncional i baix pes molecular amb el poliisocianat, la velocitat del gel és relativament ràpida i el gas de la bombolla no pot trencar la paret de la bombolla, formant així l'escuma de cèl·lules tancades.
56. Mecanisme d'escuma de l'agent escumant físic i l'agent escumant químic
A: Agent espumant físic: l'agent espumant físic són els porus d'escuma que es formen mitjançant el canvi de la forma física d'una determinada substància, és a dir, mitjançant l'expansió del gas comprimit, la volatilització del líquid o la dissolució del sòlid.
Agents espumants químics: Els agents espumants químics són compostos que, quan es descomponen per la calor, alliberen gasos com el diòxid de carboni i el nitrogen i formen porus fins a la composició del polímer.
57. Mètode de preparació d'escuma de poliuretà suau
A: Mètode d'un sol pas i mètode de prepolímer
Mètode del prepolímer: és a dir, la reacció del poliol de polièter i l'excés de TDI es converteix en un prepolímer que conté el grup NCO lliure i després es barreja amb aigua, catalitzador, estabilitzador, etc., per fer escuma. Mètode d'un sol pas: es barregen directament diverses matèries primeres al capçal de mescla mitjançant càlcul i es fa un pas d'escuma, que es pot dividir en continu i intermitent.
58. Característiques de l'escuma horitzontal i l'escuma vertical
Mètode de placa de pressió equilibrada: caracteritzat per l'ús de paper superior i placa de coberta superior. Mètode de ranura de sobreeiximent: caracteritzat per l'ús de ranura de sobreeiximent i placa d'aterratge de cinta transportadora.
Característiques de l'escuma vertical: podeu utilitzar un petit flux per obtenir una gran àrea de secció transversal de blocs d'escuma i, normalment, utilitzar una màquina d'escuma horitzontal per obtenir la mateixa secció del bloc, el nivell de flux és de 3 a 5 vegades més gran que l'escuma vertical; A causa de la gran secció transversal del bloc d'escuma, no hi ha pell superior ni inferior, i la pell de la vora també és prima, de manera que la pèrdua de tall es redueix considerablement. L'equip cobreix una àrea petita, l'alçada de la planta és d'uns 12 ~ 13 m i el cost d'inversió de la planta i l'equip és inferior al del procés d'escuma horitzontal; És fàcil substituir la tremuja i el model per produir cossos d'escuma cilíndrics o rectangulars, especialment palanques d'escuma rodones per al tall rotatiu.
59. Punts bàsics de selecció de matèries primeres per a la preparació d'escuma suau
A: Poliol: polièter poliol per a escuma de bloc ordinària, el pes molecular és generalment de 3000 ~ 4000, principalment polièter triol. El polièter triol amb un pes molecular de 4500 ~ 6000 s'utilitza per a escuma d'alta resiliència. Amb l'augment del pes molecular, la resistència a la tracció, l'allargament i la resiliència de l'escuma augmenten. La reactivitat de polièters similars disminueix. Amb l'augment del grau funcional del polièter, la reacció s'accelera relativament, augmenta el grau de reticulació del poliuretà, augmenta la duresa de l'escuma i disminueix l'allargament. Isocianat: la matèria primera isocianat de l'escuma de bloc tou de poliuretà és principalment diisocianat de toluè (TDI-80). L'activitat relativament baixa del TDI-65 només s'utilitza per a escuma de poliuretà de polièster o escuma de polièter especial. Catalitzador: els beneficis catalítics de l'escuma d'escuma tova a granel es poden dividir aproximadament en dues categories: una són els compostos organometàl·lics, el caprilat estannós és el més utilitzat; Un altre tipus són les amines terciàries, que s'utilitzen habitualment com a èters dimetilaminoetílics. Estabilitzador d'escuma: en l'escuma a granel de polièster i poliuretà, s'utilitzen principalment tensioactius no silici, i en l'escuma a granel de polièter, s'utilitza principalment un copolímer d'olefines oxidades amb organosilici. Agent escumant: en general, només s'utilitza aigua com a agent escumant quan la densitat de les bombolles de bloc tou de poliuretà és superior a 21 kg per metre cúbic; els compostos de baix punt d'ebullició com el clorur de metilè (MC) s'utilitzen com a agents escumants auxiliars només en formulacions de baixa densitat.
60. Influència de les condicions ambientals en les propietats físiques de les escumes en bloc
A: L'efecte de la temperatura: la reacció d'escuma del poliuretà s'accelera a mesura que augmenta la temperatura del material, cosa que provocarà el risc de cremada del nucli i incendi en formulacions sensibles. La influència de la humitat de l'aire: Amb l'augment de la humitat, a causa de la reacció del grup isocianat de l'escuma amb l'aigua de l'aire, la duresa de l'escuma disminueix i l'elongació augmenta. La resistència a la tracció de l'escuma augmenta amb l'augment del grup urea. L'efecte de la pressió atmosfèrica: Per a la mateixa fórmula, quan s'escuma a una altitud més elevada, la densitat es redueix significativament.
61. La principal diferència entre el sistema de matèria primera utilitzat per a l'escuma tova modelada en fred i l'escuma modelada en calent
A: Les matèries primeres utilitzades en el modelat de curat en fred tenen una alta reactivitat i no cal escalfament extern durant el curat. Depenent de la calor generada pel sistema, la reacció de curat es pot completar bàsicament en poc temps i el motlle es pot alliberar en pocs minuts després de la injecció de matèries primeres. La reactivitat de la matèria primera de l'escuma de modelat de curat en calent és baixa i la barreja de reacció s'ha d'escalfar juntament amb el motlle després de formar escuma al motlle i el producte d'escuma es pot alliberar després que estigui completament madur al canal de cocció.
62. Quines són les característiques de l'escuma tova modelada en fred en comparació amb l'escuma modelada en calent
A: ① El procés de producció no requereix calor externa, pot estalviar molta calor; ② Alt coeficient de flaix (relació de colapsibilitat), bon rendiment de confort; ③ Alta taxa de rebot; ④ L'escuma sense ignífug també té certes propietats ignífugues; ⑤ Cicle de producció curt, pot estalviar motlle i estalviar costos.
63. Característiques i usos de la bombolla tova i la bombolla dura respectivament
A: Característiques de les bombolles toves: L'estructura cel·lular de les bombolles toves de poliuretà és majoritàriament oberta. Generalment, té baixa densitat, bona recuperació elàstica, absorció acústica, permeabilitat a l'aire, conservació de la calor i altres propietats. Usos: S'utilitza principalment per a mobles, material de coixí, material de coixí de seient de vehicle, una varietat de materials compostos laminats de farciment tou, escuma tova industrial i civil també s'utilitza com a materials de filtre, materials d'aïllament acústic, materials resistents als cops, materials decoratius, materials d'embalatge i materials d'aïllament tèrmic.
Característiques de l'escuma rígida: l'escuma de poliuretà té un pes lleuger, una alta resistència específica i una bona estabilitat dimensional; El rendiment d'aïllament tèrmic de l'escuma rígida de poliuretà és superior. Forta força adhesiva; Bon rendiment d'envelliment, llarga vida útil adiabàtica; La mescla de reacció té una bona fluïdesa i pot omplir la cavitat o l'espai de forma complexa sense problemes. La matèria primera de la producció d'escuma dura de poliuretà té una alta reactivitat, pot aconseguir un curat ràpid i pot aconseguir una alta eficiència i producció en massa a la fàbrica.
Usos: S'utilitza com a material aïllant per a neveres, congeladors, contenidors refrigerats, emmagatzematge en fred, aïllament de canonades de petroli i canonades d'aigua calenta, aïllament de parets i sostres d'edificis, tauler sandvitx aïllant, etc.
64. Punts clau del disseny de fórmules de bombolles dures
A: Poliols: els polièterpoliols utilitzats per a formulacions d'escuma dura són generalment poliols d'òxid de polipropilè d'alta energia i alt valor hidroxil (baix pes molecular); Isocianat: Actualment, l'isocianat utilitzat per a bombolles dures és principalment poliisocianat de polimetilè polifenil (generalment conegut com a PAPI), és a dir, MDI cru i MDI polimeritzat; Agents espumants: (1) agent espumant CFC (2) agent espumant HCFC i HFC (3) agent espumant de pentà (4) aigua; Estabilitzador d'escuma: l'estabilitzador d'escuma utilitzat per a la formulació d'escuma rígida de poliuretà és generalment un polímer de bloc de polidimetilsiloxà i polioxolefina. Actualment, la majoria dels estabilitzadors d'escuma són principalment de tipus Si-C; Catalitzador: el catalitzador de la formulació de bombolles dures és principalment amina terciària, i el catalitzador d'organoestany es pot utilitzar en ocasions especials; Altres additius: Segons els requisits i les necessitats dels diferents usos dels productes d'escuma rígida de poliuretà, es poden afegir a la fórmula retardants de flama, agents d'obertura, inhibidors de fum, agents antienvelliment, agents antifloridura, agents enduridors i altres additius.
65. Principi de preparació d'escuma per a modelat de pell sencera
A: l'escuma de pell integral (ISF), també coneguda com a escuma autopelant (autoescuma), és una escuma de plàstic que produeix la seva pròpia pell densa en el moment de la fabricació.
66. Característiques i usos dels elastòmers microporosos de poliuretà
A: Característiques: l'elastòmer de poliuretà és un polímer de bloc, generalment compost per un segment tou de cadena llarga flexible de poliol oligòmer, diisocianat i extensor de cadena per formar una disposició alternada de segment dur, segment dur i segment tou, formant una unitat estructural repetitiva. A més de contenir grups èster d'amoníac, el poliuretà pot formar enllaços d'hidrogen dins i entre les molècules, i els segments tous i durs poden formar regions de microfase i produir una separació de microfase.
67. Quines són les principals característiques de rendiment dels elastòmers de poliuretà
A: Característiques de rendiment: 1, alta resistència i elasticitat, pot estar en una àmplia gamma de duresa (Shaw A10 ~ Shaw D75) per mantenir una alta elasticitat; Generalment, la baixa duresa requerida es pot aconseguir sense plastificant, de manera que no hi ha cap problema causat per la migració del plastificant; 2, amb la mateixa duresa, major capacitat de càrrega que altres elastòmers; 3, excel·lent resistència al desgast, la seva resistència al desgast és de 2 a 10 vegades superior a la del cautxú natural; 4. Excel·lent resistència a l'oli i als productes químics; Resistent a la radiació del poliuretà aromàtic; Excel·lent resistència a l'oxigen i a l'ozó; 5, alta resistència a l'impacte, bona resistència a la fatiga i resistència als cops, adequada per a aplicacions de flexió d'alta freqüència; 6, bona flexibilitat a baixa temperatura; 7, el poliuretà ordinari no es pot utilitzar per sobre dels 100 ℃, però l'ús d'una fórmula especial pot suportar temperatures elevades de 140 ℃; 8, els costos de modelat i processament són relativament baixos.
68. Els elastòmers de poliuretà es classifiquen segons els poliols, els isocianats, els processos de fabricació, etc.
A: 1. Segons la matèria primera del poliol oligòmer, els elastòmers de poliuretà es poden dividir en tipus polièster, tipus polièter, tipus poliolefina, tipus policarbonat, etc. El tipus polièter es pot dividir en tipus politetrahidrofuran i tipus òxid de polipropilè segons varietats específiques; 2. Segons la diferència de diisocianat, es pot dividir en elastòmers alifàtics i aromàtics, i es pot subdividir en tipus TDI, tipus MDI, tipus IPDI, tipus NDI i altres tipus; A partir del procés de fabricació, els elastòmers de poliuretà es divideixen tradicionalment en tres categories: tipus de fosa (CPU), termoplasticitat (TPU) i tipus de mescla (MPU).
69. Quins són els factors que afecten les propietats dels elastòmers de poliuretà des de la perspectiva de l'estructura molecular?
A: Des del punt de vista de l'estructura molecular, l'elastòmer de poliuretà és un polímer de bloc, generalment compost per poliols oligòmers, segments tous de cadena llarga flexibles, diisocianat i extensors de cadena per formar una disposició alternada de segments durs, segments durs i segments tous, formant una unitat estructural repetitiva. A més de contenir grups èster d'amoníac, el poliuretà pot formar enllaços d'hidrogen dins i entre les molècules, i els segments tous i durs poden formar regions de microfase i produir separació de microfase. Aquestes característiques estructurals fan que els elastòmers de poliuretà tinguin una excel·lent resistència al desgast i tenacitat, conegudes com a "cautxú resistent al desgast".
70. Diferència de rendiment entre els elastòmers de tipus polièster ordinari i els de tipus èter de politetrahidrofuran
A: Les molècules de polièster contenen més grups èster polars (-COO-), que poden formar forts enllaços d'hidrogen intramoleculars, de manera que el poliuretà de polièster té una alta resistència, resistència al desgast i resistència a l'oli.
L'elastòmer preparat a partir de poliols de polièter té una bona estabilitat a la hidròlisi, resistència a la intempèrie, flexibilitat a baixa temperatura i resistència al floridura. Font de l'article/Recerca en aprenentatge de polímers
Data de publicació: 17 de gener de 2024